tresorer

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾə.zuˈɾe/
	balear /tɾə.zoˈɾe/, /tɾə.zuˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /tɾe.zoˈɾe/, valencià /tɾe.zoˈɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De tresor.

tresorer m. ‎(plural tresorers, femení tresorera)

1. Persona que custodia un tresor, a la qual de vegades també se li assigna la funció d'administrar-lo.

• Síl·labes: tre·so·rer (3)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB