Vés al contingut

In utroque jura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La locució in utroque jura (o in utroque iure) s'aplica a normes, lleis, doctorats, etc. que són recollides «en un i l'altre drets», és a dir en el dret canònic i en el dret civil. Aquesta distinció era freqüent a l'Edat Mitjana a Alemanya[1] i ho ha continuat sent en la jerarquia de l'Església catòlica. El 1902, el president americà Grover Cleveland se li va atorgar a títol honorífic pel col·legi augustinià de Saint-Thomas.[2] L'expressió in utroque jura pot també dir-se utriusque iuris (utriusque juris ) o iuris utriusque (juris utriusque ). Aquesta denominació s'escriu abreujada de diverses maneres quan és acompanyada de la paraula doctor : JUD, IUD, DUJ, JUDr, DUI, DJU, Dr. iur, DIU, UJD o UID. Entre els eclesiàstics titulars del doble doctorat, molts han obtingut el seu diploma a la Pontificia Università Lateranense.

Personalitats titulars del doctorat in utroque jura

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Més tardanament, Leibniz va obtenir aquest títol. G. Ross, 1980. Leibniz i Superstició Arxivat 2007-11-07 a Wayback Machine.
  2. New York Times (1902). To Honor Mr. Cleveland.