Els Grampians

Els Grampians

Tipus	Serralada
Localització
Entitat territorial administrativa	Aberdeenshire (Escòcia), Consell de Moray (Escòcia) i Consell de Highland (Escòcia)
56° 55′ N, 4° 00′ O / 56.92°N,4°O / 56.92; -4
Dades i xifres
Altitud	1.344 m
Punt més alt	Ben Nevis  (1.344,527 m )
Material	roca metamòrfica

Els Grampians (Am Monadh en gaèlic escocès) s��n una de les tres principals serralades de muntanyes d'Escòcia i ocupen una gran part de les Highlands escoceses del nord-est d'Escòcia.

Hi ha una certa ambigüitat sobre l'extensió d'aquesta serralada. Wyness (1968) les fa iniciar al riu Dee.

Els Grampians s'estenen del sud-oest al nord-est entre la Highland Boundary Fault i Gleann Mòr (the Great Glen), ocupant gairebé la meitat de la superfície d'Escòcia. Això inclou els Cairngorms i els turons Lochaber. Aquesta serralada inclou Ben Nevis (el punt més alt de les illes Britàniques amb 1.344 metres d'altitud) i Ben Macdhui (el segon més alt, amb 1.309 metres).

Aquestes muntanyes estan compostes de granit, gneiss, marbre, esquists i quars.

Neixen als Grampians molts rius i corrents d'aigua: el Tay, Spey, Cowie Water, Burn of Muchalls, Burn of Pheppie, Burn of Elsick, Cairnie Burn, Don, Dee i Esk.^[1] La zona està poc poblada.

Els Grampians

Sembla que el nom Grampians es va aplicar per primera vegada l'any 1520 per part de l'historiador escocès Hector Boece, i és una adaptació del nom Mons Graupius, registrat pel romà Cornelius Tacitus com el lloc on Gnaeus Julius Agricola va vèncer els nadius caledonians cap a l'any 83.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Grampians

•   «Grampians, The». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.