Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 1984 (Irlanda)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1984 (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1984
 ← 1979 Modifica el valor a WikidataIrlanda Modifica el valor a Wikidata 1989 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data14 juny 1984 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 1984 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir15 diputat al Parlament Europeu ≈ II legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat2.413.404 Modifica el valor a Wikidata
1.147.745
   47.56٪
Punt percentual 16.05
Nombre de vots vàlids1.120.416    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 27.329
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
FF  — Charles Haughey
438.946   39.18٪
Punt percentual 4.5
Diputat 5 → 8 Nombre d'escons 3
<1
2>
FG  — Garret FitzGerald
361.034   32.22٪
Punt percentual 0.91
Diputat 4 → 6 Nombre d'escons 2
<1
2>
Lab  — Dick Spring
93.656   8.36٪
Punt percentual 6.12
Diputat 4 → 0 Nombre d'escons 4
? ? ?
IND  — T. J. Maher
55.079   4.92٪
Punt percentual 1.52
Diputat 1 → 1
? ? ?
IFF  — Neil Blaney
32.504   2.9٪
Punt percentual 3.19
Diputat 1 → 0 Nombre d'escons 1

Les eleccions al Parlament Europeu de 1984 a Irlanda van ser les eleccions celebrades el 14 de juny per a escollir als 15 eurodiputats irlandesos per a la II legislatura del Parlament Europeu.[1] Les eleccions es van quedar en el 47,6% de participació, molt per sota del 63% de les anteriors eleccions, i van ser guanyades, com el 1979, pels conservadors del Fianna Fáil.[2] El mateix dia es va aprovar per referèndum una esmena constitucional per permetre el dret a vot en les eleccions generals als ciutadans no irlandesos.[3]

Sistema electoral

[modifica]

Irlanda va tornar a repartir els seus 15 eurodiputats en quatre circumscripcions electorals: 5 escons per al Munster, 4 per al Comtat de Dublín, 3 per a la circumscripció de Connacht i l'Ulster i 3 més per a la resta de la província del Leinster. El sistema de recompte va ser el de representació proporcional mitjançant el vot únic transferible.[4]

Resultats

[modifica]

El conservador Fianna Fáil va tornar a ser el guanyador de les eleccions amb el 39,2% dels vots i 8 eurodiputats enfront del 32,2% i 6 escons del també conservador Fine Gael, membre del Partit Popular Europeu, creixent ambdós partits 3 i 2 representants respectivament. El Partit Laborista, membre de la Confederació dels Partits Socialistes, es va quedar fora amb el 8,4% dels vots, perdent els seus 4 escons, igual que l'Independent Fianna Fáil amb el 2,9%.[2]

Candidatura Facció Europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Fianna Fáil (FF) 438.946 39,18% 8 3
Fine Gael (FG) PPE 361.034 32,22% 6 2
Partit Laborista (Lab) UPSCE 93.656 8,36% 4
Independent: Thomas Joseph Maher 55.079 4,92% 1 Es manté
Sinn Féin 54.672 4,88%
Partit dels Treballadors 48.449 4,32%
Independent Fianna Fáil ALE 32.504 2,90% 1
Aliança Verda CEPV 5.242 0,47%
Altres independents 30.834 2,75%
Vots a candidatures 1.120.416 97,20% 15 Es manté
Vots nuls o no vàlids 27.329 2,40% Ireland Election
Vots emesos 1.147.745 47,60%
Cens total 2.413.404

Referències

[modifica]
  1. «Decissió 83/285» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 02-06-1983. [Consulta: 9 setembre 2024].
  2. 2,0 2,1 «Eleccions Irlanda: 1984 Eleccions europees» (en anglès). Elections Ireland. [Consulta: 18 setembre 2024].
  3. «Llei de Referèndum, 1984» (en anglès). Irish Statute Book, 17-04-1984. [Consulta: 18 setembre 2024].
  4. «Llei d'Eleccions de l'Assemblea Europea, 1977» (en anglès). Electronic Irish Statute Book (eISB). [Consulta: 20 agost 2024].