arrencaqueixals

• arrancaqueixals

Verb-object compound, composed of arrenca (“to rip out”) +‎ queixals (“molars”).

• IPA^(key): (Central) [əˌrɛŋ.kə.kəˈʃals]
• IPA^(key): (Balearic) [əˌrəŋ.kə.kəˈʃals]
• IPA^(key): (Valencia) [aˌreŋ.ka.kejˈʃals]

arrencaqueixals m or f by sense (invariable)

1. toothpuller

• “arrencaqueixals” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “arrencaqueixals”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “arrencaqueixals” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.