pelfa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpɛɫ.fə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɛɫ.fa/
	valencià /ˈpɛɫ.fa/, /ˈpɛɫ.fɛ/

• Etimologia: Incerta. Potser d’un antic *pelfle, del francès antic *pilfilt, del llatí pilleus ‎(«pili, gorra de roba») i filtrum ‎(«feltre»), del germànic *filt ‎(«drap pelut») del protogermànic occidental *felt, segle XIII.

pelfa f. ‎(plural pelfes)

1. Teixit de seda, llana o cotó, de pèl més llarg, suau i brillant que el vellut.

• peluix

• pelfar, pelfeta, pelfut

pelfa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pelfar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pelfar.

• Síl·labes: pel·fa (2)
• Anagrama: apelf

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB