Concertino per a flauta
El Concertino per a flauta i orquestra op. 107 en re major, és una composició de Cécile Chaminade escrita el 1902.
HistòriaA
A la primavera de 1902, amb quaranta-quatre anys i gaudint de la seva fama com a pianista i compositora, Chaminade va rebre l'encàrrec de Théodore Dubois, director del Conservatori de París, d'escriure una peça per a flauta per al concurs anual de l'escola. Fou el Concertino op. 107 per a flauta i orquestra. La peça exigeix gran habilitat tècnica i s'ha mantingut com un element bàsic del repertori de flauta. Va ser composta inicialment per a flauta i piano, però la compositora el va orquestrar per ser tocat a Londres per la seva amiga Marguerite de Forest Anderson.
Moltes de les seves obres per a flauta, incloent Sérénade aux étoiles, Pièce romantique i Gavotte, van ser dedicades a Adolphe Hennebains, professor de flauta del Conservatori de París.[1]
Anàlisi musical
Instrumentació
Aquesta peça musical estava escrita inicialment per a flauta amb acompanyament de piano. No va ser fins dos anys més tard, al 1904, que Chaminade va compondre la versió orquestral.
Estructura
Altres obres per a flauta
- Op. 9, 2 pièces : 1 (sol major) Pièce romantique (1880), 2 Gavotte
- Op. 142, Sérénade aux étoiles (1991)
- ↑ Toff, Nancy. The Flute Book: A Complete Guide for Students and Performers. Oxford University Press, 2012, p. 243. ISBN 9780195373080.