Vés al contingut

Rock Hudson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:05, 19 set 2012 amb l'última edició de Vagobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaRock Hudson
Nom original(en) Rock Hudson
(en) Roy Harold Scherer, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Roy Harold Scherer Jr. Modifica el valor a Wikidata
17 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Winnetka (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Marina del Rey (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó
malaltia relacionada amb la sida Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRock Hudson Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units Estats Units
FormacióNew Trier High School (–1943) Modifica el valor a Wikidata
Alçada196 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar (1944–1946), actor, activista contra el VIH/sida, actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata - 1985 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarsoldat (1944–1946) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePhyllis Gates (1955–1958) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001369 Allocine: 1650 Rottentomatoes: celebrity/rock_hudson Allmovie: p33748 133734 TV.com: people/rock-hudson
Musicbrainz: c6f9c182-2bca-42f7-8f7b-4dcd4903251c Discogs: 1563068 Find a Grave: 519 Modifica els identificadors a Wikidata

Rock Hudson (Winnetka, Illinois, 1925 - Los Angeles, 2 d'octubre de 1985), nom amb què és conegut l'actor de cinema estatunidenc Roy Scherec, famós pels seus papers de galant, i que va tenir la connotació d'haver estat un dels primers casos publicitats de Sida als Estats Units.

Carrera professional

Durant la II Guerra Mundial, es va allistar a la Marina dels Estats Units i a la seva finalització es va traslladar a Los Angeles, on va treballar en diversos oficis (carter, camioner, taxista), alternant aquests treballs amb nombrosos càstings. A finals de la dècada de 1940 aconsegueix aparèixer en petits papers, aconseguint un contracte amb Universal Studios el 1949.

Entre les seves primeres pel·lícules destaquen Fighter Squadron (1948) de Raoul Walsh, i Winchester 73 (1950) d'Anthony Mann. Durant la dècada de 1950 i principis de la dècada de 1960 es va convertir en un dels grans galants de Hollywood, treballant en pel·lícules com a Magnificent Obsession (1954), All That Heaven Allows (1955), Escrit en el vent (1956), totes elles dirigides per Douglas Sirk; i Gegant (1956) de George Stevens, per la qual va aconseguir la seva única nominació a l'Oscar.

En la dècada de 1970 va tenir la seva pròpia sèrie en televisió, McMillan i esposa, i el 1980 va rodar El mirall trencat al costat de la seva amiga Elizabeth Taylor i altres nombroses estrelles veteranes.

Els seus papers masculins eren molt apreciats pel públic femení de l'època la qual cosa no feia sospitar ni en el més mínim de la seva homosexualitat, condició que va ocultar l'actor i que era coneguda només en els seus cercles íntims.

Malaltia

Va contreure la sida a la dècada de 1970, encara que la malaltia es manifestaria gairebé 12 anys més tard, més o menys per les dates en les quals participava en la sèrie de televisió Dynasty. Pel que sembla, va encobrir la seva malaltia durant l'enregistrament, i es va dir que quan Linda Evans ho va saber, va escampar l'alarma perquè l'havia besat en una escena. Eren anys en què les vies de transmissió no eren bé conegudes.

La seva última pel·lícula per al cinema la va rodar el 1984: The Ambassador al costat de Robert Mitchum.

Va morir després d'una llarga batalla per sobreviure a Beverly Hills, Califòrnia, el 2 d'octubre de 1985, víctima de la Sida.

Filmografia

Enllaços externs